Entrevista a Xavier Gramona, del celler Gramona, en motiu del 100 aniversari del celler
Un dels cellers més emblemàtics del Penedès, Gramona, ha bufat les espelmes del primer centenari. Els dos caps visibles, els cosins Jaume i Xavier Gramona, han lliurat el testimoni als seus fills Roc i Leo Gramona, en una acte solemne al Palau de la Música Catalana. En el darrer dels actes del 100 aniversari, una fira d'elaboradors de vins i escumosos exclusiva a la Granja biodinàmica del celler Gramona, Xavier Gramona conversa amb ENOTURISTA del passat, present i futur de l'empresa, dels canvis en la legislació de la DO Cava i del model d'enoturisme que estudien implantar, que podria ser pioner a Catalunya.
Completi’m la frase. Gramona fa 100 anys i...
... i encara som molt joves.
Els anys pesen?
Per primer cop te n’adones que el present té més coses del passat del que imaginaves. Prens consciència que estàs on estàs gràcies a l’energia de la gent que ens ha precedit.
100 anys amb família. Més fàcil o més difícil?
Segurament és més fàcil amb família que sol. És un pes que es porta sobre les espatlles. Millor ben repartit.
En un acte al Palau de la Música Jaume Gramona i vostè, codirectors, van passar el testimoni al seus fills Roc i Leo Gramona. És un traspàs de poders?
Hem fet un exercici necessari de generositat de la generació sortint. Fa poc que Josep Roca, d’El Celler de Can Roca, em deia: “Els fills han de matar el pare”.
No doni idees...
Hem de facilitar el canvi generacional. I ens ho estem passant molt bé fent-ho! La veritat és que és una de les accions més meravelloses que es poden fer a l’empresa familiar.
Fa uns anys Gramona feia viticultura convencional i estava a la DO Cava. Ara sou abanderats de la biodinàmica i impulsors de Corpinnat. Tenen clar el camí del futur?
Doncs mira, t’he de dir que no tant. A casa sempre ens hem adaptat als temps. Gràcies a això estem aquí. La capacitat d’adaptació és molt important en un entorn canviant.
Durant aquests 100 anys han passat moltes coses. Per exemple heu deixat de dir ‘Xampany, després ‘Cava’, i ara en dieu ‘Corpinnat’...
Nosaltres vam patir. Va ser una ferida profunda la manera en què vam haver de deixar la DO Cava. Nosaltres érem vocals del Consell Regulador, presidents de la patronal,...
Què us sembla la nova legislació de la DO Cava, que per primera vegada posa l’accent en la zonificació?
N’estem molt contents. El resultat és esplèndid. Nosaltres hem col·laborat en el nou projecte de zonificació i segmentació que ha fet la DO Cava.
De quina manera?
Hem estat en contacte amb la presidència de la DO Cava, perquè volíem que això passés. I estem molt satisfets, perquè se’n beneficiarà el territori i se’n beneficiarà el Cava. Si el territori ha estat la nostra mare, podríem dir que el Cava ha estat el nostre pare...
Tast de vins del centenari de Gramona a la Granja Biodinàmica
També heu parlat amb Clàssic Penedès?
Sí. Clàssic Penedès, estava una mica estancat i ha fet un gir important. Estan pensant en convertir-se en una possible DO. Tot això fa que el vi escumós estigui evolucionant.
Fa uns mesos en una entrevista a ENOTURISTA el president de la DO Cava, Javier Pagès, deia que “el Cava ha de tornar a ser la casa comuna”. Sentiu que aquella decisió de marxar va ser definitiva?
Definitiva no ho sé. Per part de Gramona, sempre hi ha hagut la voluntat que hi hagi una oferta ordenada en el sector, i sobretot del territori, que no confongui els consumidors. El consumidor ha d’entendre per què una ampolla val 2€ i l’altre en val 100.
Javier Pagès, president de la DO Cava (21/10/2021): "El Cava ha de tornar a ser la casa comuna. Els necessitem a tots i espero que amb el temps trobem la manera de tornar a anar plegats"
Amb la nova legislació, estudiaríeu tornar a la DO Cava?
Nosaltres entenem que encara s’ha de millorar l’oferta del territori. Segur que s’han de produir altres circumstàncies! En aquests moments Corpinnat sembla prou enrocat i prou decidit, amb el seu timó, com per no tornar a barrejar-se amb Cava.
Barrejar-se?
No a barrejar-se amb els pagesos que serveixen al Cava el seu raïm, ni amb els més de 200 que elaboren Cava, o Clàssic Penedès,... No volen que es confongui el rumb del territori amb el rumb de les grans empreses que ni tan sols són de capital nacional i que d’alguna manera poden decidir el futur, si no ho solucionem.
Tanmateix ara es parla de llargues criances, de viticultura biodinàmica, de la piràmide de qualitat... Sentiu que el vostre missatge ha captat l’atenció?
Aspirem a haver contribuït a posar el nostre gra de sorra. Hi ha gent que ens escolta i que ha fet el mateix exercici que nosaltres. Seguim uns valors que creiem que són necessaris pel territori. Perquè més que de vi escumós, nosaltres parlem de territori.
El 2017, per primera vegada a la història, un vi escumós va ser escollit el Millor Vi d’Espanya a la Guía Peñín. Abans hauria estat impensable. S’ha avançat prou?
És una qüestió de temps. Abans només guanyaven vins negres. El 2022 els millors de La Guia de Vins de Catalunya van ser tres escumosos, davant de més de 1.000 vins tastats.
Cada vegada més deixem de servir els escumosos (només) a les postres?
El gran vi escumós, que és molt gastronòmic i versàti.l Té grans consumidors que l’han descobert, però encara falta que la gran majoria se n’adoni.
El sector de l’escumós català ha superat l’admiració cap a la Xampanya?
El canvi de paradigma s’ha produït en els darrers 15 anys. Jo havia sentit a dir que no es podia fer un gran vi escumós fora de la Xampanya. El nostre territori ha demostrat que es pot fer. Hi ha més de 50 països al món que fan vins escumosos. Cap d’aquests territoris ens passa la mà per la cara.
El futur serà biodinàmic (o no serà)?
Mira, a la Xampanya no tenen prou bon temps per aconseguir els resultats que nosaltres tenim al nostre territori en ecologia i biodinàmica. Hauríem de ser un exemple per ells. La biodinàmica és una manera de tancar el cercle de l’univers vitivinícola molt maca. Anem ben enfocats, independentment del desordre que pugui haver dins del territori.
Quin projecte d’enoturisme teniu a Gramona?
A casa tenim un debat. Nosaltres no estem enfocats al turista, sí a l’amant del vi. L’amant del vi viatja per tot el món com ho faria un amant de l’art per veure una obra en un museu. Volem oferir tastos amb tranquil·litat, amb poca gent, amb gastronomia, amb un moment a la natura,... Ens estem repensant el model.
Què esteu valorant?
Els cellers amb els preus més alts del món no fan turisme, sinó que reben a gent gratuïtament, que es posa a la cua, perquè les visites són molt, molt comptades. Potser has d’esperar dos anys a què et rebin a La Romanée-Conti, o a Krug, per exemple.
Detall de la web de La Romanée-Conti. El celler de Burdeus, un dels que ven els vins més cars del món, no parla d'enoturisme a la seva web.
Quin és el debat?
Estem una mica dividits. La família d’escumosos Gramona probablement vagi cap aquí. Tenim clients a més de 40 països del món, que ens demanen venir, estar tranquils i viure una experiència única.
I per altra banda?
Després hi ha els ‘Vins per estimar el vi’, que són el Gessamí, el Mustillant, o el Mart, que són vins de gent que no és tan aficionada al vi en general, sinó a aquests vins en concret, a qui volem oferir un altre tipus d’experiència. Tenim espais per oferir la millor experiència a cada consumidor de vi.
La web de Champagne Krug no ofereix visites. El més semblant és un geolocalitzador que indica als usuaris on trobar l'ampolla de Krug més propera.
Recupera un fragment de l'entrevista amb Xavier Gramona que vam emetre a 'El podcast de l'enoturista', el programa de ràdio mensual de vins i viatges.