Ricard Sebastià: "La gent que visita la Conca de Barberà vol impregnar-se del territori"

04 Gener 2022
Ricard Sebastià:

ENOENTREVISTA

Ricard Sebastià: “El paisatge de la Conca de Barberà és brutal... i estem a prop de tot!”

La Conca de Barberà atrau milers de turistes cada any. Els punts més forts són Montblanc, una de les ciutats medievals més ben conservades de Catalunya; el monestir de Poblet, que forma part de la Ruta del Cister; i els atractius paisatgístics de la gastronomia: el safrà, la tòfona i els vins de la Denominació d'Origen Conca de Barberà. La seva varietat més característica és el trepat. De tot plegat en parlem amb el president de la DO Conca, Ricard Sebastià, un dels elaboradors més joves de la comarca. Conversem sobre la verema, l'anyada, el paper dels joves elaboradors i de com conviuen amb la generació anterior. Salpebrem el trepat, la varietat estrella de la Conca, del passat i del futur, del potencial i de la resta de raïms que han quedat una mica eclipsats. I enraonem sobre enoturisme, és clar.     

Què es pot esperar del 2022?

La verema de 2021 fa pensar que serà un gran any! A més de qualitat hi ha hagut quantitat de raïm collit, que també s’agraeix després dels anys que venim...

Als viticultors us costa molt admetre que tot ha anat bé... 

En general, la verema va ser molt bona. El setembre va començar amb complicacions: humitats, algunes pluges... Però a la Conca gran part de la verema és a l’octubre, i va ser un mes fantàstic, amb molt contrast tèrmic: dies secs i bastant càlids i nits fresques. La maduració ha anat molt bé.
 

"La verema del 2021 fa pensar que serà un gran any. Els primers vins de trepat tenen molta fruita, espècies i aquesta frescor tan característica de la varietat"


La varietat tradicional més coneguda de la Conca és el trepat. Com seran els vins de trepat de 2021?

Pel que estem veient en els primers vins, tenen molta fruita, espècies i aquesta frescor tan característica del trepat. Són vins amb molt de potencial.

Hi haurà més ampolles de trepat que mai?

Segur. En els darrers anys ha augmentat molt la superfície plantada i el número de cellers que elaboren vins de trepat. Amb els vins negres de trepat encara estem aprenent. Crec que ja sabem una miqueta com treballar el trepat des de la vinya fins el vi. 
 


"El Trepat és la varietat més característica, però això no pot desmerèixer la resta"


Hi ha vida més enllà del trepat?

El trepat és la varietat més significativa i diferent de la Conca. Però això no pot desmerèixer els macabeus, les parellades i tampoc els Cabernets. Hi ha Cabernets des de fa més de 30 anys i tampoc podem renegar del que van fer els nostres avis.

Això s'estava fent?

Al final, plantar cabernets era una realitat del moment. S’ha de saber en quin moment es va fer i s’ha de mantenir. El trepat és important perquè ens ha donat una porta d’entrada i ens ha situat. Després podem ensenyar que tenim tota la resta i que estem orgullosos del que tenim.
 

"El trepat és important perquè ens ha dona una porta d'entrada. Avui volem proposar que la viticultura i l'enologia siguin una manera de posar en valor el paisatge"

Durant anys, algunes vinyes de trepat s’arrencaven perquè era una varietat amb poc color, poc grau i difícil de treballar. Avui és difícil trobar vinyes velles de trepat?
        
Hem d'entendre que hi ha gent que ha passat moltes penúries i els ha costat valorar una vinya vella, quan una de les coses que més es pagaven era la producció, la quantitat. Si aquesta és l'escala, és lògic que tinguessis vinyes amb el seu moment òptim de producció, que és quan estan al màxim vigor.

Avui tot això ha canviat?
 
Avui volem proposar que la viticultura, que l'enologia, siguin una manera de posar en valor el paisatge. Això és el que hem de fer entre tots. Amb l'experiència dels més grans i la innovació dels més joves. Podem trobar l'equilibri mantenint aquestes vinyes, perquè són part del territori de la nostra riquesa.

Image

Ricard Sebastià posant trepat en una copa des del seu celler de Montblanc, Josep Foraster.


"Els cellers estem d'acord en què l'objectiu és situar la Conca al món" 


Tot i així a la Conca hi ha una mitjana de nous elaboradors molt joves, no?

Tenim un moviment que avança lentament, però és molt persistent. Gent d'entre 35 a 45 anys, que tira endavant. Tothom ho té molt clar. Crec que hi ha una bona sintonia entre els cellers. Això fa que cadascú amb la seva personalitat i les seves característiques tingui un objectiu comú de situar la Conca al món. I el trepat ajuda.

Com és el debat intergeneracional?

A nosaltres ens queda molt de camí per fer. Però al final crec que el camí que seguim és una conseqüència d’haver mantingut aquestes vinyes, com van fer els pares.  Estem fent uns vins que anem polint i descobrint coses noves. Al final ho fem una mica entre tots. És una cosa intergeneracional. No és tant un valor d'uns o altres sinó que la gent s’adoni del potencial que hi ha dins del territori.
 

"Som un grup d'elaboradors d'entre 35 i 45 anys que tira endavant. I al costat els nostres pares. És una cosa intergeneracional. El camí que tenim és una conseqüència d'haver mantingut aquestes vinyes" 


Per què creus que el trepat ha passat de ser una varietat menor, que s'utilitzava exclusivament per fer rosats, a convertir-se en un emblema de la Denominació d'Origen en només 15 anys?

Els vins de trepat van a favor de la gastronomia, del que mengem. Mengem mediterrani, mengem coses lleugeres, no molt pesades. Són vins amb graus alcohòlics moderats, frescos, no molt tànics, que no passen per damunt de res, però tampoc deixen que gairebé res els passi per damunt. En una taula on un menja peix, i un altre carn, el trepat s’adapta bé a tot i marida molt bé.
 

"Els vins de trepat s'adapten molt bé a una gastronomia mediterrània lleugera, no molt pesada, perquè tenen un grau alcohòlic moderat, frescos, mo molt tànics, que no passen per damunt de res"


Els restaurants de la comarca tenen els vins de la DO a les seves cartes?

Igual que en altres llocs, a la Conca també ha costat i queda feina per fer. Independentment de les varietats, la Conca és la Denominació d’Origen més alta i més freda de Catalunya, cosa que fa que els vins també tinguin frescor, graus alcohòlics moderats i això va bé amb la gastronomia de la Conca, que és d’interior, però amb molts tocs mediterranis, com la cuina del bacallà, que sol ser un peix d’interior. Crec que va bé amb vins frescos, de tanins polits, fàcils de beure.

Image

Ricard Sebastià en un dels espais del celler Josep Foraster, abans de l'entrevista amb ENOTURISTA

 


"Hem de tancar el cercle amb cellers, restaurants i allotjaments"

Fa pocs mesos es va presentar la Guia d’Enoturisme de la Conca de Barberà, escrita per Lluís Tolosa i Nico Planell. Com pot ajudar a posar la Conca en el mapa turístic?

La Guia d’Enoturisme és un treball brutal. Valoro molt que és un treball fet des de fora. Ells han vingut a parlar amb uns i altres i han vist coses que ni els de la Conca coneixem! Això passa a tothom! De vegades hi ha coses que desconeixes de la teva pròpia casa. Si parles amb uns i altres trobes llocs per visitar, llocs paisatgístics, cases rurals, a part dels cellers...

En Lluís Tolosa reconeixia en una entrevista recent a ENOTURISTA que li havia sorprès el potencial de la Conca de Barberà, en contrast amb el poc que es coneixia...        

Crec que el potencial hi és: hi ha Montblanc, el monestir de Poblet, les muntanyes de Prades, les Coves de l’Espluga, hi ha moltes altres coses,... Crec que és un paisatge brutal i diferent a la resta. I està molt a prop de tot! Crec que pot ajudar molt a que vingui més gent...
 

"A la Conca de Barberà el potencial turístic ja hi és: hi ha Montblanc, el monestir de Poblet, les muntanyes de Prades, les coves de l'Espluga de Francolí... Hem de saber-ho aprofitar per tancar el cercle"


Com us agradaria que fos el contacte amb els turistes?

Tampoc cal passar-se. Ja tenim molt de turisme, sobretot a Montblanc i Poblet. Però hem de saber aprofitar aquest turisme amb allotjaments, restaurants... per tancar el cercle. Cada cop els restaurants ho estan fent més: ofereixen la tòfona, el safrà, els vins de la Conca,... El que vol la gent quan va a un territori és tancar el cercle i impregnar-se del que hi ha en aquell territori. La Conca té gairebé de tot.


Escolta l'entrevista a Ricard Sebastià, president de la DO Conca de Barberà, que vam emetre dins del programa de ràdio, 'El podcast de l'enoturista'.