Alba Balcells: "L’enoturisme és la gran porta d’entrada que ens faltava al vi català"

ENOENTREVISTA

Alba Balcells: "L'enoturisme connecta el vi amb el patrimoni, la gastronomia i els productors"

La Directora General de l'INCAVI considera que l'enoturisme pot ser una bona eina per unir el vi amb el paisatge, la cultura, l'arquitectura i la gastronomia amb la realitat d'una explotació agrícola. En aquesta entrevista amb ENOTURISTA també parla de com és ser la primera dona que dirigeix l'INCAVI des del 1980, del paper de la dona en el món rural, del futur dels joves al camp. Analitza per què tot i ser un país productor de vi, encara 6 de cada 10 ampolles que obrim venen de fora i quin és el futur de les varietats de raïm tradicionals enfront de les foranes. També opina de la realitat del vi fora del sector i de l'aparició dels vins catalans al programa de televisió de TV3 Joc de Cartes, una de les grans apostes de la conselleria. Ho fa amb un to distès, directe i agradable, propi d'un tarannà dialogant i pròxim, que està marcant el compàs del seu mandat des del juny de 2021. L'entrevista tanca l'any abans d'encarar un 2022 ple de nous projectes.

Com a Directora General de l’INCAVI, pots visitar cellers sovint?

Sí! Una de les prioritats del mandat és sortir, llençar les claus del despatx, i poder aixafar molt de territori per conèixer la realitat de la majoria dels cellers del nostre país. 

Cada quan ho pots fer?

Normalment destino tots els divendres a fer territori. I si puc, un altre dia o mig dia, també. De vegades estàs tan immers en la gestió del dia a dia que conèixer la realitat del país ha de ser una obligació. Crec que és la única manera que tenim de ser el màxim d’útils al nostre sector.

I què hi veus quan trepitges país?  

Un sector extremadament dinàmic i professional. Una mica com som els catalans: exploradors. Allò que toca la mirada es converteix en oportunitat. I la veritat és que és encoratjador, perquè malgrat les dificultats, se’n sap en sortir. 
 

"Una de les prioritats d'aquest mandat és que cada divendres llencem les claus del despatx i sortim a aixafar territori. Crec que és la única manera de ser útils al sector" 

Què t’explica la gent quan els visites?   

Parlen amb molta franquesa de la seva situació, dels problemes amb què es troben i dels reptes que tenen per davant,... La majoria són proactius i demanen ajuda. Els petits, posen sempre sobre la taula els entrebancs i l’excessiva càrrega administrativa que han de fer front. Crec que tenim una feina important en ajudar-los a simplificar la vida.

Hi ha massa paperassa en el sector del vi?

Això no és només exclusiu del món del vi: és una problemàtica que podem fer extensiva a tot el sector agrari. El vi és un dels sectors econòmics més regulats. Tenim un marc europeu que ens obliga i hem de complir amb els requisits que ens  marquen. Com a govern del país hi tenim poc a fer, però tanmateix crec que és bo explorar qualsevol escletxa per mirar d’alleugerir la càrrega i facilitar-los la vida.
 

"Hem de fer més visible el paper de la dona com a pal de paller del món rural"

Quan surts del despatx hi veus moltes dones en el món rural?

Moltíssimes! Les dones com a pals de paller del sector agrari. Des de fa anys i anys estan al capdavant d’algunes  explotacions, però tanmateix no tenen reconegut aquest paper com a titulars. Per això durant aquests anys no les hem vist, però hi són i moltes vegades porten el pes del negoci. 

En el món del vi també és així? 

En el cas del sector del vi és encara més gran: des del tros, passant pel celler, la comunicació, les sales de restaurants,... la dona hi és molt present, però encara hi hauria de ser més. Les dones som el 52% de la societat, però moltes vegades la realitat no ho reflecteix. Hem de  capgirar-ho i fer que la dona sigui cada cop més visible, amb un paper important en els llocs on es prenen les decisions.
 

"A les dones del món rural els cal un reconeixement com a titulars de les explotacions agrícoles, perquè moltes vegades porten el pes del negoci. Cal que ens fem més presents en els espais de presa de decisions"

Com a primera dona en dirigir l’INCAVI en 40 anys... aquest és un compromís personal?

Feia falta que l’Institut Català de la Vinya i el Vi, amb més de quatre dècades de trajectòria, nomenés una dona per dirigir-lo. Això no hauria de ser excepcional. Hauria de ser una realitat i una normalitat. S’ha rebut amb il·lusió, esperança, i poc a poc hem de fer-nos presents als espais de presa de decisió. 

Quins són aquests espais?

Hi ha espai al capdavant de les Denominacions d’Origen, als Consells Reguladors, on encara ara només una de les 12 DO del país està presidida per una dona: la Pilar Just, del Montsant. També amb les organitzacions agràries, els sindicats, que tenen presència a la taula agrària, on es prenen les decisions que es convertiran en polítiques públiques. Si no hi ha una mirada i una presència femenina, serà molt difícil que aquestes polítiques públiques transformin la realitat. Com deia la presidenta de Xile, Michelle Bachelet, si una dona entra en política, canvia la dona; si moltes dones entren en política, canvia la política.

"Cada vegada hi ha més joves que volen ser pagesos"

Hi ha gent jove interessada a dedicar-se a vi?

Cada vegada més. I és un fet encoratjador. Moltes vegades tenim la percepció que el relleu generacional està en risc al sector primari. Però el cert és que tenim un sistema de 14 escoles agràries que any rere any omplen les matriculacions. Són sobretot joves que no venen de famílies pageses, o amb patrimoni, que tenen ganes de dedicar-s’hi.

Podran guanyar-se la vida dignament?

Aquest és el gran repte: la sostenibilitat econòmica. Tenim eines importants per acompanyar-los, com són la creació de vivers de cellers, perquè un cop hagi acabat la seva formació i abans d’emprendre una inversió puguin començar a fer les seves vinificacions en un espai compartit. 
 

"El gran repte pels joves pagesos és que es puguin guanyar la vida dignament. És encoratjador veure que molts dels nous viticultors no vénen de famílies pageses, ni tenen patrimoni"

Actualment només hi ha un Viver de Celleristes, a la Conca de Barberà...

Ara estem treballant a fons en un viver al Penedès, a Vilafranca, que donarà cabuda als joves que tenen ganes d’intentar fer els seus vins i escumosos al cor del sector, com és el Penedès. També se’n treballa un de més embrionari a la zona del Priorat. 

"Hi ha un canvi de paradigma: valorem més la feina de la vinya que la del celler"

Hi ha una certa corrent de molts projectes nous que no acaben sota l’empara d’una Denominació d’Origen. Sabran seduir-los?

El món del vi ha canviat molt. Potser ha canviat més en 8 anys que en els últims 30. Hi ha un canvi de mirada. Un canvi de paradigma. Hem deixat de centrar l’atenció principalment en l’àmbit del celler i l’hem traslladat a la vinya. Hi ha una corrent que vol mirar de respectar al màxim la matèria primera i traslladar-la al producte final. Per això estem molt amatents des de l’INCAVI a acompanyar tots aquests joves, que també formen part del relleu generacional, i treballen en pro del territori i de la qualitat.

Com els volen acompanyar?

Per exemple amb noves figures com la del viticultor elaborador, que distingeix les persones que fan vi amb el seu propi raïm i posa l’accent amb la importància de la vinya i el control del procés d’elaboració per una mateixa persona.
 

"Des de l'INCAVI volem estar amatents per acompanyar els joves en aquests nous projectes que volen respectar al màxim la matèria primera, amb la creació de figures com la de "viticultor-elaborador" 

Què s’aconsegueix?

Posar en valor aquesta figura dins de la pagesia, perquè es pugui guanyar bé la vida. I després, distingir-la perquè aconsegueixi una major retribució per cada ampolla, com tenen a altres països amb tradició vinícola, com França, on les ampolles elaborades per un ‘vigneron’ puguin anar amb un distintiu que el consumidor identifiqui fàcilment.

Alba Balcells a la Taverna del VINSEUM, a Vilafranca, en una imatge cedida per l'INCAVI 

"L'estratègia passa per elaborar més vins singulars de cada denominació d'origen"

Quin és el paper que han de tenir les varietats tradicionals i les foranes a Catalunya? Ha arribat el moment de posar ordre per reivindicar-les com a singulars? 

Absolutament. Des de l’INCAVI tenim un clar compromís amb les nostres varietats. Les Denominacions d’Origen ja han iniciat el camí cap aquí i porten uns anys reivindicant les varietats de raïm com un element d’identitat del seu territori. El trepat a la Conca de Barberà. El xarel·lo a la zona del Penedès. La garnatxa blanca i el morenillo a la Terra Alta. La garnatxa i la carinyena al Montsant i el Priorat, i també hi podríem afegir els lledoners  a l’Empordà. El macabeu a Tarragona. El picapoll blanc i el mandó al Pla de Bages,... Crec decididament que l’estratègia passa per singularitzar cada vegada més els nostres vins perquè se’ns diferenciï als ulls del món i així poder rebre uns millors retorns.   

 

"Des de l'INCAVI tenim un clar compromís amb les varietats tradicionals. Hem de fer vins que ens diferencïin a ulls del món i així poder rebre millors retorns". 

A Catalunya, només 4 de cada 10 ampolles que consumim són de vi català. Sent un país productor, quina xifra hauria de ser la normal?

Com va dir Arendt Lijphart un  reconegut politòleg “es necessiten 100 anys per a consolidar una cultura”. El 42% és una xifra baixeta per ser un país productor de vi, però vull ser optimista. Fa 13 anys aquesta xifra era menys de la meitat. Estem en una situació bona, perquè a Catalunya es produeixen més bons vins que mai. La pandèmia ha situat les produccions de proximitat en el focus i moltíssima gent coneix els nostres vins per primera vegada. Això ha de ser una palanca de canvi per situar-nos a nivells molt superiors. Sense voler concretar una xifra, hauríem de poder superar un 60% o 70% de vins nostres.

"A 'Joc de cartes' hi ha hagut situacions que no ens han agradat i les traslladarem a la productora"

La realitat del consum del vi català és la que es mostra en programes de prime time com ‘Joc de cartes’?     

Si no et coneixen no et poden estimar. Necessitem altaveus, necessitem ser a tot arreu: a les cartes dels restaurants, en un reality com ‘Joc de cartes’ en un moment de màxima audiència, perquè necessitem fer arribar a tot arreu que som un país de vins.

Situacions com les que es poden veure al programa, que de vegades fan posar vermell, ajuden a prendre consciència de la crua realitat que té el vi català?

Estem en un procés de construcció de la cultura de vi català. Durant molts anys hi ha hagut una inèrcia a beure vins d’altres zones de l’estat espanyol. Ara estem per revertir-ho. Durant molts anys s’han destinat la majoria d’esforços a les cuines a presentar una bona proposta gastronòmica. Potser la presència del vi encara té camp per recórrer i millorar.
 

"Si no et coneixen, no et poden estimar. El vi català necessita altaveus com un reality a prime time. A vegades amb un to distès i fresc, i en d'altres en situacions que no ens han agradat, i que traslladarem a la productora"

S’ha hagut de fer alguna inversió econòmica perquè un programa de prime time de la televisió pública catalana inclogués el vi català a les cartes?  
    
Sí, hi ha hagut una aposta des del departament d’Agricultura i des de l’INCAVI perquè el vi català tingui una presència en aquest reality.

Vistes algunes crítiques, penseu que és una decisió encertada?

El que és cert és que ha generat moltes reaccions. Ha estat un revulsiu. Que sigui un reality, en un moment de màxima audiència, acosta el vi a un públic que és massiu. Moltes vegades en un to distès i fresc. Altres vegades, i en som molt conscients, hi ha hagut situacions que no ens han agradat. Lògicament les traslladarem a la productora. 

"Hem de fer un esforç per guanyar Barcelona: la capital d'un gran país de vins"

Històricament havia costat trobar vi català a les cartes. Cada vegada passa menys? 

Com diu una viticultora a qui tinc molta estima, la Marta Rovira de Mas d’en Gil, “una carta de vins és un mapa i les Denominacions d’Origen són els seus carrers”. Hem d’anar avançant i aprofundint a tenir presència a les cartes, que són magistralment explicades pels sommeliers. Una figura que considero imprescindible per explicar i divulgar el vi català.

Com trobar l’equilibri entre recomanar vi català, que és de proximitat i del país, amb les cartes internacionals que serveixen als restaurants que visiten els estrangers?
 
Hem de caminar cap a la normalitat. Som un país petit, extremadament ric i divers en vitivinicultura, amb 12 Denominacions d’Origen. Hem de fer un esforç per guanyar Barcelona, que és la plataforma de divulgació més important que tenim. Barcelona ens ha d’ajudar a explicar que som un país de vins i de vinyes, que té Alella a 15 minuts, que té el Penedès a 40 minuts, i això ho hem de millorar. Hem d’aprofitar el reconeixement internacional que té la capital del nostre país per vincular-la a aquest patrimoni.
 

"Som un país petit i extremadament ric i divers. Barcelona és la plataforma de divulgació més important que tenim. Cal aprofitar aquest reconeixement internacional per vincular-la a aquest patrimoni"

Fins a quin punt l’enoturisme ens pot ajudar a reivindicar la singularitat d’un país de vins?  

L’enoturisme és la gran porta d’entrada que ens faltava al vi català. Perquè al nostre país tenim grans territoris per descobrir i per gaudir. El vi connecta la descoberta del patrimoni cultural, arquitectònic, paisatgístic amb les propostes gastronòmiques de cada zona i la feina dels productors per fer-los confiança i repetir.

Escolta l'entrevista de ràdio que vam mantenir amb la directora general de l'INCAVI dins del programa 'El podcast de l'enoturista'.